-
-
Encara no ho podem saber. El que sí que està clar és que hi ha molt de cabreig per les retallades socials i al cas valencià perquè uns pocs han governat contra molts. Ara bé això s'hauria de traduir en vots o provocar mobilitzacions que paralitzen el país totalment per a provocar un canvi profund. Espere que així siga.
-
Des de ben petita he participat del moviment de les trobades d'escoles en valencià i formar part d'una família sensible a la realitat lingüística del país i que va decidir que l'ensenyament en valencià em facilitaria el coneixement de les dues llengües. A partir d'eixe entorn a mesura que vas creixent comences a veure que les coses no funcionen i que si no t'arremangues no canviaran mai. És per això que vaig decidir fer-me sòcia d'ACPV molt prompte amb vora 15 anys (i continue apunt de fer-me 25) doncs ja participava de les manifestacions del 25 d'abril.
Pel que fa a la política ja era conscient que l'independentisme era allò que més lligava amb la meua visió del país i com molta altra gent arran del linxament a Josep-Lluís Carod-Rovira vaig decidir fer una passa més i començar a militar a Esquerra. Vaig haver d'esperar una mica perquè encara no tenia els 18 anys que es requereixen per a militar en un partit polític i des de llavors (tardor de 2004) fins ara (i sembla que per molt temps més) forme part d'Esquerra-País Valencià i les seues joventuts.
Què m'ho va donar a conèixer? l'escola, les manis, els grups de música, i la lectura de premsa i no tant com ara però internet ja feia la seua faeneta. -
Tinc la immensa sort de tenir dues llengües maternes: per part de mare el castellà i per part de pare el valencià. Dec ser el més semblant al bilingüísme de manual però a casa. La meua llengua al carrer és el valencià per elecció i per posar en valor la nostra llengua, en un context que és del tot més igualitari. Sempre que puc empre el valencià per aquest motiu i això ha empentat als qui tinc al meu entorn castellanoparlant a començar a per petits passos (llegint llibres, música, algunes converses) per familiaritzar-se amb la llengua del país que al cap i a la fi ha acollit a les generacions anteriors. És per això, que tinc dues llengües maternes que no m'ha suposat un esforç (a més de la soltura en el valencià i el coneixement evident del castellà que m'ha donat haver cursat tota la meua formació en valencià, cosa que en les línies en castellà no passa) però de d'ací anime a la gent a fer el pas encara que al principi puga costar o faça una miqueta de vergonya si fas alguna errada. Tant és això només parlant-lo donem valor a la llengua
Si vols començar a soltar-te a parlar en valencià o vols millorar sempre pots acudir al voluntariat pel valencià d'escola valenciana de què forme part. Un parlant i un nou parlant queden per a fer un café o anar al cine o a passejar i parlen en valencià. Guanyes una llengua i coneixes gent diferent. Deixe la web per si és del teu interés http:/www.voluntariatpelvalencia.org -
d'entrada, no me considere nacionalista, sinó independentista. En tot cas em consideren nacionalista perquè m'he de defensar dels continus atacs del nacionalisme espanyol que es busca imposar sobre la resta. La idea de cohesionar el país no és únicament per la llengua hi ha molts àmbits des dels quals fer-ho. Evidentment el valencia és la llengua d'ací i per tant hauria de ser la llengua d'acollida i la llengua preeminent però ja no podem pensar en un país d'una sola llengua, ni dues, ni tres ni quatre. És per això que davant aquesta multiplicitat de llengues, els parlants dels quals en molts casos ja no tenen les prejudicis envers al valencià que tenen els (nacionalistes) espanyols és una gran oportunitat per a que el valencià siga llengua d'acollida, de cohesió i tinga el valor que es mereix.
-
Desconec si és cert. Ara bé tampoc és gens inversemblant donat les coses que s'escrivien llavors. Ara bé també crec que cada vegada la gent que creu que la independència és necessària i que junts amb la resta de territoris amb els que compartim nació serem més forts, ho creu per raons econòmiques que no lingüístiques i culturals. Tanmateix en un cas i l'altre tenim raons de sobres.
-
Estem fent campanya allà on podem arribar. Totes les ciutats que nomenes són part del País Valencià i per tant part de la nostra acció política. És clar que potser amb algunes no compartim llengua però sí un model de societat i de país basat en la cohesió social. Si treballem per la cohesió social, no tindria cap sentit desconnectar el país en dos trossos. Crec que farem millor resultat que fa 4 anys, i crec sincerament que el únic vot útil és aquell que es fa en llibertat i pensant en allò que creus. El vot útil i la tendència a la concentració de forces polítiques són un flac favor a la pluralitat i un favor a la desafecció.
-
Tinc la immensa sort de tenir dues llengües maternes: per part de mare el castellà i per part de pare el valencià. Dec ser el més semblant al bilingüísme de manual però a casa. La meua llengua al carrer és el valencià per elecció i per posar en valor la nostra llengua, en un context que és del tot més igualitari. Sempre que puc empre el valencià per aquest motiu i això ha empentat als qui tinc al meu entorn castellanoparlant a començar a per petits passos (llegint llibres, música, algunes converses) per familiaritzar-se amb la llengua del país que al cap i a la fi ha acollit a les generacions anteriors. És per això, que tinc dues llengües maternes que no m'ha suposat un esforç (a més de la soltura en el valencià i el coneixement evident del castellà que m'ha donat haver cursat tota la meua formació en valencià, cosa que en les línies en castellà no passa) però de d'ací anime a la gent a fer el pas encara que al principi puga costar o faça una miqueta de vergonya si fas alguna errada. Tant és això només parlant-lo donem valor a la llengua
Si vols començar a soltar-te a parlar en valencià o vols millorar sempre pots acudir al voluntariat pel valencià d'escola valenciana de què forme part. Un parlant i un nou parlant queden per a fer un café o anar al cine o a passejar i parlen en valencià. Guanyes una llengua i coneixes gent diferent. Deixe la web per si és del teu interés http:/www.voluntariatpelvalencia.org -
ho desconec, però crec que malgrat la modernitat i el 2.0 i aquetes coses, al final som animals de costum
-
No compartisc aquesta visió apocalíptica de la política que pintes. Estem en un cicle econòmic advers i això fa que les prioritats de la població canvien i que avantposen criteris com la seguretat, una economia més forta, i fins i tot la unitat nacional, per sobre d'altres com la justicia social. Ara bé, aquesta etapa ens ha de servir per a acabar amb vicis i tòpics de l'esquerra que ens faciliten arribar a més gent desencantada de l'acció de govern Espanyol actual que fa polítiques de dretes.
Pel que dius de l'independentisme és normal que amb el creixement de la gent que vol un estat propi hi hagen més opcions independentistes. Allò normal seria que hi hagueren opcions de dretes i esquerres independentistes igual que les hi ha unionistes. Ara bé, ja veurem aquestes opcions transversals com acaben. -
No he vist cap discurs d'Esquerra en aquest sentit, però igualment açò és un espai personal i no un espai de cap partit. Personalment no crec que el que despiste a un electorat siga això, sinó veure com el seu partit amb la intenció d'esgarrapar algun vot més de centre s'acaba ficant en el marc discursiu del contrari, en aquest cas el PP. I creu-me tenint un original tant fort com el PP valencià tens totes les de perdre.
Pel que dius de la política municipal, no crec que el model del PP valencià siga comparable amb el del PSOE o CIU, encara que de tot hi ha. Tampoc crec (i de nou ho crec jo perquè açò és un espai personal) que l'àmbit municipal siga igual que el de País, però dona molts simptomes de quin model (o no-model com li passa al PSOE moltes voltes) tenen de país i quin concepte de democràcia i participació implementen. -
El motiu pel qual gaste valencianna és senzill, ja que és un joc de paraules entre el meu nom comú i la meua ciutat. Fins ací l'anèctota. El ben cert és que em sorpren la teua pregunta perquè no sabia que hi havia una sola manera de ser valencià, o valenciana en aquest cas.
Jo com que no sóc ningú, però tampoc menys que ningú, no em veig capacitada per repartir carnets de valencianitat i per tant no negaré a ningú la condició de valencià/na com has fet tu. Catalanista? doncs depén del que siga per a tu catalanista. Si va vinculat a reconèixer la unitat de la llengua i a teixir un projecte comú per als Països Catalans doncs sí, dec ser catalanista.
Ara bé, això no vol dir reduir-ho tot a un canvi d'amo ni a deixar de dependre de Madrid per a dependre de Barcelona, sinó que es tracta de recuperar la capacitat política (i fiscal de passadam que també se'ns ha pres) per als valencians (com la vam tenir fins a la desfeta d'Almansa. Els Països Catalans no són més que això, una aposta política per un punt de trobada de tu a tu amb els territoris amb que històricament hem compartit llengua, cultura, economia, indústria...D'imposició com diustu (o això es desprén de la pregunta) ni un bri. Els Països Catalans són una proposició, ací la única imposició que hi ha és la d'Espanya. -
El motiu pel qual gaste valencianna és senzill, ja que és un joc de paraules entre el meu nom comú i la meua ciutat. Fins ací l'anèctota. El ben cert és que em sorpren la teua pregunta perquè no sabia que hi havia una sola manera de ser valencià, o valenciana en aquest cas.
Jo com que no sóc ningú, però tampoc menys que ningú, no em veig capacitada per repartir carnets de valencianitat i per tant no negaré a ningú la condició de valencià/na com has fet tu. Catalanista? doncs depén del que siga per a tu catalanista. Si va vinculat a reconèixer la unitat de la llengua i a teixir un projecte comú per als Països Catalans doncs sí, dec ser catalanista.
Ara bé, això no vol dir reduir-ho tot a un canvi d'amo ni a deixar de dependre de Madrid per a dependre de Barcelona, sinó que es tracta de recuperar la capacitat política (i fiscal de passadam que també se'ns ha pres) per als valencians (com la vam tenir fins a la desfeta d'Almansa. Els Països Catalans no són més que això, una aposta política per un punt de trobada de tu a tu amb els territoris amb que històricament hem compartit llengua, cultura, economia, indústria...D'imposició com diustu (o això es desprén de la pregunta) ni un bri. Els Països Catalans són una proposició, ací la única imposició que hi ha és la d'Espanya. -
El motiu pel qual gaste valencianna és senzill, ja que és un joc de paraules entre el meu nom comú i la meua ciutat. Fins ací l'anèctota. El ben cert és que em sorpren la teua pregunta perquè no sabia que hi havia una sola manera de ser valencià, o valenciana en aquest cas.
Jo com que no sóc ningú, però tampoc menys que ningú, no em veig capacitada per repartir carnets de valencianitat i per tant no negaré a ningú la condició de valencià/na com has fet tu. Catalanista? doncs depén del que siga per a tu catalanista. Si va vinculat a reconèixer la unitat de la llengua i a teixir un projecte comú per als Països Catalans doncs sí, dec ser catalanista.
Ara bé, això no vol dir reduir-ho tot a un canvi d'amo ni a deixar de dependre de Madrid per a dependre de Barcelona, sinó que es tracta de recuperar la capacitat política (i fiscal de passadam que també se'ns ha pres) per als valencians (com la vam tenir fins a la desfeta d'Almansa. Els Països Catalans no són més que això, una aposta política per un punt de trobada de tu a tu amb els territoris amb que històricament hem compartit llengua, cultura, economia, indústria...D'imposició com diustu (o això es desprén de la pregunta) ni un bri. Els Països Catalans són una proposició, ací la única imposició que hi ha és la d'Espanya. -
Cuando no lo entienden por supuesto. La gracia de las lenguas es comunicarse. Pero curiosamente te refieres a cosas que he dicho en valenciano...
-
Ha respost a la meua resposta, amb la qual cosa ho ha entés. No veig el problema, ni ell m'ha manifestat que no em poguera entendre.
-
És cert que forme part del voluntariat pel valencià igual que sóc sòcia d'ACPV des de fa una pila d'anys. La polèmica entre una entitat i l'altra és absurda. Són dos entitats de referència per al País Valencià i no ens podem permetre que s'inicie una competició entre membres d'una i altra a vore quina és millor, ni es pot intentar (com aquesta pregunta que és un pel capciosa) confrontar una i altra i mirar a vore si algú és d'una o altra. No té cap mena de sentit perquè molt com jo mateixahem crescut amb les trobades d'escoles i hem començat la nostra activitat cívica a ACPV.
Per la seua part, cada entitat té dret a establir les línies d'actuació que vulguen, faltaria més, però crec que és molt i molt important establir espais de trobada i coordinació entre les dues que cites, però també moltes altres. El País Valencià una de les mancances que té és no tenir una societat civil forta i cohesionada. Qualsevol cosa que vaja en direcció contrària a açò serà aplanar el camí al PP i crear més desafecció. És graciós (o molt trist) veure com alguns que sociològicament no són majoria, tenen una majoria absoluta política aplastant. -
A veure, anem a pams
A la qüestió de compromís. Esquerra va fer una proposta al 2005 d'una coalició ampla de partits del país. Aquesta consistia en una coalició a totes les conteses electorals i per un mínim de dues legislatures a l'estil Nafarroa Bai. No pot ser que un ciutadà vote el mateix dia una coalició d'esquerres, o de centre-dreta a les autpnòmiques, que després pacta amb el PP en un municipi i vaja amb la dreta a les europees posem per cas. D'aquesta manera no és creible una coalició que propose un model de país que canvie des de l'arrel el País Valencià, sinó una UTE (unió temporal d'empreses o de partits en aquest cas) que només busquen tenir representació al parlament. Ja vam vore el resultat de compromís al 2007 i la ruptura posterior, i en aquest cas Iniciativa del Poble Valencià ja ha iniciat contactes amb altres formacions que no són el bloc de cara a les generals. Les crides a la unitat a la desesperada no tenen resultat, i a més la societat això ho percep. Des d'Esquerra seguim apostant per aquesta formula, per contra seguirem generant desilusió i desafecció.
El pol valencianista i d'esquerres (sic) i el pol independentista i socialista que dius, no són contraposats ni incompatibles. A més l'acció d'Esquerra ho és al conjunt dels Països Catalans com a formació que aspira a alliberar el conjunt de la nació . Em sembla profundament antidemocràtic que encara es continue qüestionant l'existència, i no el projecte de país que volem per als valencians. Ningú que s'estime la democràcia pot qüestionar l'existència d'una formació política, en tot cas allò que planteja per al país. -
Hola
Esquerra és independentista. En aquest cas la partícula condicional és sobrera. Concidiràs amb mi que en els darrers mesos o any i escaig hi ha hagut un augment de l'independentisme especialment al Principat arran de la fallada de l'autonomisme i la sentència del tribunal constitucional. Ara bé, aquest "despertar" de consciències dificilment hagués estat tant evident sense fer la "prova de cotó" de l'estatut. Aquesta primera part del procés l'han volgut fer també els que ara són els nostres socis de govern, però no és menys cert que ja han manifestat que no volen fer la següent part del procés que és la convocatòria del referèndum,
No crec que un referèndum es puga montar en un dia o dos (i la qent que ha montat les consultes als municipis ho sabem molt bé i crec que mai es podrà agrair el seu esforç) i menys si no hi ha voluntat de convocar-lo per part d'altres formacions com CIU. A més, com hagueren pogut convocar un referèndum sense una llei de consultes? això és precissament el que va acabar de blocar el "plan ibarretxe" a més les desavinences internes al PNB.
Esquerra podria haver sortit del govern sí, però tampoc hi hauria referèndum i no s'haurien pogut concloure lleis importants per al país, com la llei del cinema, o la mateixa llei deconsultes etc.
ps: Agrairia que les preguntres no foren anònimes, em resulta més complicat respondre a algú abstracte. -
Hola Pablo
No em sent espanyola. Així ras i curt. Durant més de 300 anys Espanya ha actuat amb tota la contundència contra els valencians i encara ara ser espanyols (indistintament de si te'n sents o no) ens costa 3 euros i mig al dia per culpa de l'espoliació fiscal (la diferència entra el que paguem en impostos i el que inverteix espanya i això és igual amb el PP i amb el PSOE)
De sempre els valencians hem sigut un poble d'acollida de qui ha vingut a casa nostra sense intentar anihilar el que era la persona en arribar ací, cosa que amb espanya no ha passat, sempre amb la imposició per davant, mentre que els valencians som hereus d'una cultura de diàleg i pacte que compartim amb la resta dels Països Catalans.
Sóc molt poc amiga d'expressions del tipus "fins la mort", i de dogmatismes diversos, però en aquest cas, sóc valenciana i si és part del que eres i de com veus el teu món és molt difícil deixar de ser-ho.
Espere haver resolt la teua qüestió
Anna
-
Anna Peña’s Bio
Nascuda a la Ciutat de València fa 24 anys.Llicenciada en periodisme per la Universitat de València, i títol de màster a la mateixa universitat i militant d'Esquerra i les JERC, sòcia d'ACPV i membre del voluntariat pel valencià d'Escola Valenciana
