-
All responses Most smiled responses
-
Hola,
El llibre "Estampes Rurals", de Ramon Casares i Aixalà, és un llibre que bé parla de Vimbodí i de les zones properes, escrit a la primeria dels anys 30. El llibre en sí no té fotografies, es completa amb magnífiques il·lustracions de Josep Potau. Té 130 pàgines i està editat per Arola Editors.
Per localitzar-lo el podeu demanar a la vostra llibreria donant les referències de títol i editorial, segur que us el localitzen.
Atentament,
Albert Carreras -
Hola,
El Museu de la Vida Rural i l'Editorial Barcino van publicar l'any passat "La força de la mà de l'home" que és el catàleg oficial del Museu. Està escrit per Jordi Llavina i es tracta d'una publicació específica del MVR, realitzada molt gràficament. Un recorregut per les sales i seccions del Museu de la Vida Rural, destacant-ne els seus fons, les peces més emblemàtiques i aportant una reflexió sobre el perquè de la nova museografia i la funció del MVR. El llibre està escrit en català i conté traduccions al castellà, anglès i francès.
Albert Carreras
MVR -
Benvolgut,
Si estàs cercant informació sobre el programa d'activitats del Museu de la Vida Rural, la trobaràs seguint aquest enllaç: http://www.museuvidarural.cat/caagenda
Gràcies
Museu Vida Rural
www.museuvidarural.cat -
Benvolgut,
Si et refereixes al més destacat de la visita al Museu ens és ben difícil contestar-te. Creiem que la visita a totes les seccions que composen l'espai museogràfic del Museu és interessant. El Museu es recolza fonamentalment en un conjunt de peces en exposició permanent, amb major incís pel que fa a les feines de la vella pagesia, els oficis, els costums i les tradicions. Més de 25 audiovisuals i les fotografies de gran format recolzen i amplien la informació relacionada amb aquestes peces.
Gràcies.
Albert Carreras
MVR -
Les cadires de boga han estat el seient més estès a Catalunya gairebé fins a la dècada dels anys 60. Els cadiraries, ofici entre el fuster i el cistellaire, eren ben presents a totes les viles i ciutats de Catalunya. El cadirarire solia cercar personalment les materies primeres que utilitzava, fusta i boga. El bastiment de la cadira era de fusta (normalment pollancre) tornejada i de diferents mides i alçades, mentre que el seient estava bastit principalment de boga, una planta herbàcia perenne que es troba a lleres de rius i aiguamolls. En ocasions s'utilitzaven també altres tipus de plantes com la fulla de blat de moro, l'espart o la palma. Una de les característiques és que una cadira malmesa rarament es llançava, els cadiraires les reparaven constantment.
Per a construir una cadira primer que tot es tornejava la fusta, cal dir que els primers torns es movien amb el peu, després es polia la fusta, especialment en els racons de les motllures. Posteriorment es feien els forats pels encaixos i es muntava. Finalment es feia la feina estrica d'embogador, el treball enreixat que donava una forta resistència al cul de la cadira.
Albert Carreras
MVR -
Hola,
Sens dubte hi ha uns quants volums molt interessants pel que ens demaneu, amb un problema, solen ser diccionaris o enciclopèdies, ordenades com a tal alfabèticament, per tant és complicat localitzar peces si no en sabem el seu nom. En destaca pel seu volum el Diccionari Català-Valencià-Balear d'Alcover-Moll que, molts anys després de la seva edició, segueix sent una eina molt potent per a la localització de feines, eines, costums i tradicions del territori català. També, en ordre alfabètic i molt més petit, existeix una nova obra del cerverí Miquel Pont que s'anomena "Vocabulari del pagès" molt interessant per a eines i oficis relacionats amb la pagesia.
En tot cas la localització inversa és més complicada però si us podem ajudar només cal que ens ho dieu. Envieu-nos alguna imatge de les peces que no teniu localitzades i us podem mirar d'esbrinar quines són. El nostre correu electrònic és info@museuvidarural.cat
Albert Carreras
MVR -
We have a very serious challenge in safeguarding pieces. The room reservation of the MVR reach many pieces. From art to craft tools, that are no longer manufactured or are not manufactured anymore. The biggest challenge is to find the choice of which of these pieces must be preserved. About the new technologies, in cataloging, restoration, identification and retrieval of all information of each piece involved force elements. Some of them (like putting the museum catalog on-line) help to retrieve information from people who know this pieces better than us.
-
El MVR depende de una fundación privada (Fundació Lluís Carulla) pero tienen acuerdos periódicos con organismos públicos en relación a infraestructuras, equipos, actividades o publicaciones. La verdad es que los recortes en el gasto público van a ser más que evidentes en el ramo de la cultura y, como bien dicen los compañeros del Planetario de Pamplona, "Menos dinero, más imaginación". Quizás sea el momento de apostar por la calidad de pequeñas cosas que por grandes montajes.
Albert Carreras
MVR -
Hay diferentes aspectos recurrentes en la valoración del museo. Quizás en primer lugar los audiovisuales, el Museu de la Vida Rural ofrece 25 audiovisuales editados específicamente para la exposición de los cuales destaca el tríptico (son tres audiovisuales paralelos) de la agricultura que muestra en 14 minutos todo un año de trabajo en los cultivos más importantes del arco mediterráneo. También se tienen en cuenta ciertos recursos museográficos como las transformaciones o el caleidoscopio. Pero en general hay muy buena valoración sobre el contenido y su exposición. Una cosa a destacar es en relación a las visitas escolares. La apuesta tecnológica del museo es evidente (proyectores, pantallas de plasma y audio en diferentes zonas) pero nada sorprende más que la colección de dioramas del museo. Prueba que la tecnología no es ninguna novedad para los más pequeños y sí otras formas de presentación hoy obsoletas.
Albert Carreras
MVR -
Gran pregunta. Si hubiéramos de destacar un punto de inflexión de alta importancia en la historia del mundo rural sería la inplantación de los motores de explosión. Desde la revolución neolítica nada había producido un cambio tan drástico en la forma de vida rural. Desde tiempos inmemoriales los valores de supervivencia, espacio, tiempo y autosuficiencia habían permanecido inalterables. Los trabajos en la vida rural eran dominados por animales, surcos y carros hasta que en un momento dado éste proceso se aceleró. El forraje fue sustituido por la gasolina y los animales por motores de explosión. Las máquinas ofrecían menos esfuerzo en el trabajo y un aumento de producción. Las infraestructuras cambiaron, se trajo agua a zonas secas y luego, la introducción de fertilizantes, herbicidas, insecticidas y frío industrial consiguieron cosechas más rentables. Actualmente la primera revolución industrial rural ha llegado a la inplantación de procesos genéticos y transgénicos que, en pleno debate, no sabemos dónde nos conducirán.
Albert Carreras
MVR -
En Catalunya hoy en día no existe un "mundo rural" com se entendía hace 40 años, las zonas rurales son plenamente "urbanas" en relación a la implementación tecnológica que han adoptado. Las nuevas tecnologías se han apoderado también del sector primario que trabaja con procesos mecanizados e informatizados. Por eso podemos llegar a la conclusión que el mundo rural soporta a través de la tecnología muchas de sus actividades al igual que en las zonas urbanas. Aún así, se perciben todavía diferencias en las formas de vida y relaciones sociales entre mundo rural y ciudad. Un proceso curioso se denota en relación al movimiento poblacional: la ciudad ofrece un modo de vida de fácil adaptación para personas procedentes del mundo rural, mientras que el proceso inverso es (aún hoy en día) un poco más complejo.
Albert Carreras
MVR -
El MVR col·labora habitualment amb el Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional de Catalunya (http://bit.ly/bOEQc7) i amb Artesania de Catalunya (http://www.artesania-catalunya.com) per mantenir contactes amb associacions d'artesans i oficis tradicionals. Puntualment (com per exemple en l'última elaboració dels audiovisuals del Museu) es va contactar amb diversos gremis i artesans relacionats amb els oficis que es poden veure al Museu (ferrers, fusters, boters, esclopers, espardenyers, cadiraires, basters...). El contacte amb els autèntics coneixedors d'aquests oficis és imprescindible per oferir un contingut de qualitat i per anar ampliant tot un món de coneixements que es troba (i es perd poc a poc) darrere cada ofici.
Albert Carreras
MVR -
La presència de les xarxes socials en un museu és, primer que tot, una forma de percebre immediatament l'opinió del públic. Implica a més, una retroalimentació de la institució a través del que s'anomena actualment "audiència creativa" capaç de dotar de continguts al Museu. Així, la institució ofereix i s'alimenta de coneixements. A més, és també una forma de comunicació per a extrapolar l'activitat d'una xarxa de museus, elimina les barreres físiques de comunicació i permet a l'usuari tenir un contacte periòdic amb el museu sense haver-se de desplaçar. Això per a museus descentralitzats geogràficament com el nostre, que es troba a 150 km de mitjana del gran públic, permet tenir un contacte habitual amb persones que no es poden desplaçar cada cop que hi ha una activitat programada al Museu. Twitter en sí és una eina realment útil (fins i tot més de Facebook) alhora que permet aprofundir en temes interessants, fer contactes amb usuaris, altres institucions i cerques sobre continguts que ens (us) poden interessar.
Albert Carreras
MVR -
Si entendemos "local" como "no estar situado en una ciudad" o tener una institución de carácter nacional pero descentralizada geográficamente es evidente que la relativa lejanía con la gran afluencia de público es un handicap para un museo. En nuestro caso el visitante hace de media unos 150 km para visitarnos, eso comporta que las repetidas visitas sean muy programadas e impide una relación periódica física con el museo como sí se puede ejercer en relación a centros situados en grandes áreas de población. En nuestro caso, las redes sociales conforman un papel fundamental en relación con el público que pasa a ser de simple visitante a lo que se llama actualmente una "audiencia creativa". La vinculación del público supera la búsqueda de conocimientos y pasa a un estadio de aportación de nuevos conocimientos retroalimentando la misma institución. Las redes sociales nos aportan contacto directo con nuestra audiencia hasta el punto de poder modificar la programación del museo según las demandas aportadas por los usuarios.
Albert Carreras
MVR -
En nuestro caso la tarea más importante es mantener un equilibrio de calidad entre la exposición permanente y las exposiciones temporales. Sobre la exposición permanente cabe decir que su condición perenne la expone a quedar obsoleta y obliga a la incorporación de nuevos mecanismos para mantener un buen nivel pedagógico. Aquí juegan un papel importante las nuevas tecnologías que tienen un problema: que la herramienta se convierta en el sujeto principal de la museografía. En nuestra opinión las nuevas tecnologías no deben ocupar un espacio principal, reservado a las piezas o contenidos, deben ser una clara herramienta para comunicar y su implantación debe ser des de buen principio en esa dirección.
Albert Carreras
MVR -
The presence of the social networks in a museum is a form of perceived a immediately public opinion of the Museum. Implies a feedback of what we call the "Museum cretive audience", who provide contents to the Museum. Thus the institution provides and feeds on knowledge. In addition it is also a form of communication to extrapolate the activity of a museum network. Twitter is certainly very useful (even more than facebook) while allowing further interesting topics and make contacts with individuals and other institutions.
Albert Carreras
MVR -
Hola Marc,
La Fassina Balanyà és un equipament de titularitat municipal, no depèn del Museu de la Vida Rural. Tot i això, després de que l'Ajuntament de l'Espluga de Francolí adquirís l'immoble per a la seva restauració el Museu de la Vida Rural i la Fundació Lluís Carulla treballaren conjuntament amb l'Ajuntament i el mNACTEC en l'estudi, invesigació i recuperació de l'edifici per a incoporar-lo finalment al Sistema del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya.
El Museu de la Vida Rural hi té diferents acords per a la seva dinamització com per exemple la sessió de peces per a l'exposició permanent que es pot veure a la Fassina.
Atentament,
Museu de la Vida Rural
-
Loading...
Museu Vida Rural’s Bio
L'equip del MVR respondrà les vostres preguntes. Recepció de missatges: Albert Carreras
